MÚSICS

Aquesta és la formació actual de LA LOCOMOTORA NEGRA, molt semblant a la de les orquestres de l'era SWING.

L'actual formació de La Locomotora Negra consta de 16 músics repartits com feien les grans orquestres dels anys trenta: quatre trompetes, tres trombons, cinc saxos, piano, guitarra, contrabaix i bateria.

LA LOCOMOTORA NEGRA va néixer com una diversió, un grup d'amics. Després es convertí en una afició apassionant i absorbent. De vegades ha estat una bandera en favor d'un tipus de JAZZ. Altres moments ha esdevingut un compromís que embolicava el projecte personal. Tot seguit era una aspiració ferma amb possibilitats de futur. Tot això i més, multiplicat pel nombre de músics i barrejat anàrquicament seguint els "sers", els "fers" i els "estars" de cadascú, fa que ens sigui díficil definir-nos si volem ajustar-nos a allò que nosaltres sentim en aquest moment.

Si fóssim estrictes observadors de la realitat objectiva, potser ens decantaríem per dir que som un grup d'amics que ens trobem per sopar i que, tot seguit, per tal de pair bé, fem concerts de JAZZ. Pensem que som un ens comercialment inviable dins els esquemes sòcioculturals del moment. No som "innovadors-creadors" com els que tant admira la crítica i subvenciona la cultura oficial, ni fem "canciones del verano" aptes per al consum massiu, ni viatgem en representació d'una cultura autòctona que cal preservar com una espècie en extinció, ni res de res...

Fem (intentem fer) una música amb sentiments però no sentimentaloide, que té ritme però que no és "machacona", que agrada a molta gent però que defuig les grans masses anònimes, que té èxit però que ningú no pot capitalitzar...

Tampoc creiem que sigui tan important autodefinir-nos. Per a nosaltres és vàlida la idea que cada un dels nostres espectadors tingui de nosaltres. ¿Som "uns tios amb molta marxa..."? D'acord i gràcies. ¿Som "l'orquestra que sonava quan vaig conèixer el meu Joan"? Doncs que sigueu feliços i que vingueu a rememorar-ho de tant en tant. ¿Som "els que feu el jazz que m'agrada i entenc"? Bé, ets un/una més a fruir del JAZZ. ¿Som "uns mals músics amb recursos per agradar al públic"? Tens part de raó. ¿Som "un grup que fa música passada, sense propostes noves ni creadores"? Podríem parlar-ne, però... encara ets aquí?...

No sabem si és presumir o ser massa humils, però tenim la sensació que LA LOCOMOTORA NEGRA no és solament el grup, ni els concerts, ni els viatges, ni els discs, ni cap altra cosa lligada exclusivament a l'orquestra. LA LOCOMOTORA NEGRA és l'orquestra però també el públic, els amics, els mestres... i, en definitiva, tots aquells que d'una manera o altra han vibrat amb la nostra música. A tots, moltes gràcies per ser això que no sabem explicar.

No volem oblidar en aquesta pàgina tots músics i mestres que durant tants anys ens han acompanyat més o menys esporàdicament dalt de l'escenari. Des de les JAM's amb en Jimmy Rena i la Mano a la "Guitarra" de Calella de Palafrugell fins a les "batalles del swing" amb La Vella Dixieland, un gran grup d'amics i col·laboradors han gaudit -i ens han fet gaudir- d'aquest apassionant ritme que és el swing damunt l'escenari. Com us podeu imaginar no podem fer-ne aquí una llista detallada però si que volem recordar especialment alguns dels que més recentment han col·laborat amb nosaltres com la Big Mama, la Mireia Font, en Josep Vadell, l'Oriol Romaní, l'Òscar Font, en Pep Rius, l'Arnau Boix, la Kathy Autrey, la Leslie Bee, els Barcelona Jazz Cats, el Josep Maria Farràs, el John Dubuclet, els Barcelona Swing Stompers, l'Ignasi Terraza, l'Oli Silva i el seu grup africà, la Núria Rial, la Coral Sant Jordi ...