 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquest va ser el disc de presentació de LA LOCOMOTORA NEGRA i ja mostra la línia musical que, a grans trets, encara seguim. És un disc que, en el seu moment, volia ajudar a difondre l'interès pel JAZZ executat en un estil popular, amb interpretacions que s'inspiren en l'esperit de les orquestres negres de Duke Ellington,Count Basie, Jimmie Lunceford i d'altres, defugint, però, les còpies literals, fredes i poc vives. |
Any 1983 Aquest CD és el millor exemple de la relació que LA LOCOMOTORA NEGRA ha tingut amb músics (amics, mestres...) estrangers. En efecte, GENE CONNORS ha jugat un paper força important en la nostra intenció d'apropar-nos vivencialment a la música de JAZZ. Ja l'any 1976 vam acompanyar aquest gran trombonista i cantant d'Alabama i començàrem a aprendre d'ell un bon tros del que ara sabem (com aconseguir una major solidesa rítmica, formes d'empastar el so dels diversos intruments, com improvisar eficaços riffs, etc.). Després d'un temps de sovintejats contactes, GENE CONNORS va voler deixar-nos una bona dosi de SWING, cosa que li sobra amb escreix, i vam decidir enregistrar aquest disc. |
Hey, Mr. Landlord! és forçadiferent del nostre enregistrament anterior: el Blues i el Rock and Roll, els Standard i les balades, sonen amb un accent tal que hom diria que el camí entre Catalunya i Alabama s'ha fet una mica més curt.
|
Any 1985 Duke Ellington és un dels músics més importants del segle XX. La seva manera de viure la música, el color de les seves nombroses i diversificades composicions la classe i el swing de la seva orquestra han constituït per a nosaltres un autèntic model des dels inicis del nostre coneixement jazzístic. Per això quan l'any1984 en Pep Montanyès -director de l'Institut del Teatre de Barcelona- ens proposà d'interpretar la música d'un espectacle dedicat a la figura de DUKE ELLINGTON no ens hi vam pensar gens. Ens vam abocar en el projecte i així va néixer l'espectacle: "EL DUC A BARCELONA". Un cop acabaren les representacions ens va semblar adient de fer un treball d'enregistrament a manera de balanç dels darrers temps. Amb l'objectiu de no intentar imitar la inigualable orquestra del DUKE, vam triar els temes més reelaborats en els nostres arranjaments o els menys coneguts pel gran públic. |
Quinze anys més tard, en commemoració del centernari del naixement d'aquest geni de la música, els músics de LA LOCOMOTORA NEGRA, que mai hem deixat de treballar amb la música de Duke Ellington, vam creure oportú de fer una nova edició de l'Ellington Train, augmentada amb versions actuals -enregistrades el 1999- de temes ellingtonians que no figuraven en l'anterior edició. Aquest nou disc s'anomena "Ellington Train Extension". |
| Any 1988
Des dels seus orígens la música de JAZZ s'ha produït íntimament unida al ball. Hom ballava -i balla encara- pels carrers de New Orleans, tot seguint les "marching Bands". Als cabarets de Chicago dels anys vint, la gent es movia al ritme del Charleston i d'altres danses creades pels músics de JAZZ. A New York, les grans sales de ball, especialment les de Harlem, com el Savoy Ballroom, acollien centenars de parelles que evolucionaven al so de les millors orquestres de l'Era del Swing. El Rock & Roll, el Twist, el Madison, el Funky, etc, no són altra cosa que els diferents ritmes que successivament han anat creant els músics negres en les darreres dècades. |
Intentant d'ésser fidels a l'esperit original del jazz, els músics de LA LOCOMOTORA NEGRA actuem molt sovint en llocs on la gent balla, sense necessitat de fer concessions de cap tipus. Aquest disc vol ser una mostra del que LA LOCOMOTORA NEGRA fa en aquestes ocasions: un JAZZ directe, càlid, que només pretén, per la via del SWING, ésser una invitació a la diversió i al BALL. Hi podeu trobar temes, molts d'ells compostos per membres de la LOCOMOTORA |
Evidentment, la idea no és nova ni original, però en la discografia jazzística catalana s'ha explotat ben poc. Us hem de confessar que no ens va resultar gens fàcil interpretar en l'idioma del JAZZ melodies com El Noi de la Mare o El desembre congelat, sense que aquestes melodies perdessin el seu caràcter original. Gairebé vint anys després de la publicació de l'Àlbum "Round Christmas", podem afirmar que es el disc que més s'ha venut de la nostra discografia. Encoratjats per aquest èxit, hem decidit fer-ne una nova edició ampliada amb altres nadales que no figuraven en l'àlbum original, arranjades per a la formació actual de disset músics que avui presenta la Locomotora Negra. Esperem que amb la present edició que anomenem "ROUND CHRISTMAS Plus" l'audició de les nadales de sempre i les més recents us produeixin el mateix plaer i emoció que sempre intentem comunicar amb la nostra música |
ROUND CHRISTMAS Plus. En la llarga història de La Locomotora Negra, hi ha certs esdeveniments que, per el seu caràcter cíclic, han adquirit la categoria de tradicions. Un d'aquests esdeveniments es el concert que anualment fem a la Cova del Drac (Avui Jazzroom) el dia de Nadal. Per a aquestes ocasions tan especials, el nostre repertori ha anat incorporant de manera progressiva la interpretació de temes populars nadalencs, tant catalans com de procedència forana. Va arribar un moment (l'any 1992) en el qual ens va semblar que agrupar aquells temes era una idea prou vàlida per a produir un dics de personalitat ben definida i, alhora diferent dels altres discos que haviem publicat. |
El diumenge 31 de gener de 1971, en un concert matinal a la Cova del Drac de Barcelona, es presentava en públic, per primera vegada, el conjunt de LA LOCOMOTORA NEGRA. En acomplir-se un quart de segle d'aquell fet, vam voler celebrar-ho amb la publicació d'un nou disc. El contingut d'aquest CD recorre les diverses èpoques que conformen la història del grup. Hi ha enregistrades versions actuals dels temes més característics de cada període, amb les formacions corresponents: quintet, septet, etc, fins arribar a la formació de tretze músics. |
| Aquest disc permet, en certa manera, seguir el creixement i l'evolució de l'orquestra al llarg dels seus primers vint-i-cinc anys. |
Duke Ellington ha estat una de les grans personalitats de la història del jazz tant pel seu extraordinari talent com a pianista i per les seves originals composicions i enginyosos arranjaments, com per la direcció de la seva orquestra, que es mantingué al capdavant de totes les Big Bands de jazz durant cinquanta anys. Ellington, home d'una fe profunda i d'esperit ecumènic, va escriure en els darrers anys de la seva carrera tres concerts de música sacra presentats els anys 1965, 1968 i 1973. Molts afeccionats i el mateix Ellington consideraven aquests concerts com el més important de la seva extensa i magnífica obra. L'any 1969, dins d'un context històric d'eufòries i tensions, tingué lloc la participació de Duke Ellington i la seva orquestra en el IV Festival de Jazz de Barcelona amb actuacions al Palau de la Música i un concert de música sacra a la basílica de Santa Maria del Mar, en el qual, per la mateixa naturalesa del concert, també hi participaria la Coral Sant Jordi dirigida per Oriol Martorell. En el nostre record, aquell concert que alternava les explosions de ritme amb moments de gran recolliment, hi romandrà sempre, intocable. |
En complir-se trenta anys d'aquell inoblidable esdeveniment, LA LOCOMOTORA NEGRA i LA CORAL SANT JORDI ens vàrem posar d'acord per rememorar aquells moments indescriptibles, inoblidables, fer-los reviure a la gent d'avui. La presentació d'aquest concert de música sacra "Memorial Duke Ellington" va tenir lloc al Palau de la Música el 26 de novembre de 1999, data de la qual provenen la majoria de temes enregistrats en aquest CD doble . El programa d'aquest concert està integrat , principalment, per una selecció de temes del Second Sacred Concert (el que va oferir a Santa Maria del Mar), també per alguns fragments del seu primer concert sacre i per un parell de temes d'introducció, l'un a càrrec de LA LOCOMOTORA NEGRA, l'altre a càrrec de la CORAL SANT JORDI. El tractament donat a molts dels temes de l'enregistrament segueix amb fidelitat les versions enregistrades per Duke Ellington, d'altres han estat arranjats amb un cert grau de llibertat per part nostra. El concert "Memorial Duke Ellington" s'ha presentat, a part de Barcelona, en diverses poblacions catalanes (Palafrugell, Vic, Sitges, Castellar del Vallès, Manresa, etc.). El present àlbum recull bàsicament les interpretacions fetes al Palau de la Música, però per a determinats temes s'han utilitzat les versions enregistrades en alguns dels altres concerts. Tots plegats, orquestra, coral i solistes, estem molt contents d'haver pogut oferir aquest concert "Memorial Duke Ellington" al públic de Catalunya i ara, amb aquest àlbum, poder-lo oferir a un públic més ampli. |
| En realitat, aquest plantejament no significa cap canvi estilístic o de direcció en la música que habitualment interpretem. Efectivament, els que coneixeu La Locomotora Negra, pels seus discs o per les seves actuacions en directe, sabeu perfectament que el jazz que conreem, s'inspira directament en les grans formacions que sorgiren en l'anomenada "Època Swing", és a dir, el període que va aproximadament de 1935 a 1950. I també sabeu que aquesta mena de jazz, malgrat haver nascut al cor de la comunitat afroamericana fa més de seixanta anys, manté el seu poder d'atracció sobre públics molt diversos i al llarg de successives generacions. |
El 31 de desembre de 2001 va acomplir-se el 30è Aniversari del debut de La Locomotora Negra com a orquestra de jazz. Aquell quintet que es va presentar un diumenge al matí a la Cova del Drac del llegendari Tuset Street de Barcelona, ha recorregut un llarg i apassionant camí i, sense abandonar mai el seu tarannà bàsicament amateur, ha anat creixent en la qualitat de la seva música i en el nombre dels seus components, fins a arribar a la formació actual de 15 músics, és a dir, ha esdevingut una Big Band. Per a la celebració dels seus 30anys, vam preparar un repertori especialment pensat per a l'ocasió, el qual fou presentat en la gran festa d'aniversari que tingué lloc al Casino l'Aliança del Poble Nou (Barcelona). Aquest repertori respon a un senzill joc de xifres i paraules: "La Locomotora Negra fa trenta anys i ho vol celebrar interpretant jazz dels anys 30." |
La Locomotora Negra interpreta composicions inèdites i totalment originals, és a dir, escrites pels seus propis músics. Des del seu debut el 1971, en el repertori de l'orquestra, al costat dels grans temes clàssics i tradicionals del jazz, sempre hem inclòs alguns temes de collita pròpia. Ara quan aquest grapat de composicions originals ha estat prou nombrós, la idea d’enregistrar-les i agrupar-les en un CD ha sorgit de manera lògica i natural. Aquestes composicions, que sovint prenen com a referent les obres dels grans mestres, s’han escrit en alguns casos per al lluïment de determinats solistes, en d’altres evocant la personalitat d’alguns dels grans noms de la història del jazz i finalment, alguns aporten una originalitat espontània. En resúm, aquests temes tenen, si més no, la virtut d'apropar-nos a la personalitat musical i als gustos dels components de l'orquestra. |
En acomplir el seu 35è aniversari (1971-2006), La Locomotora Negra va presentar un espectacle, el repertori del qual, jugant amb la coincidència de guarismes, consistia en una selecció de temes procedents de la banda sonora d'aquestes tires quilomètriques de cel·luloide de 35mm d'ample que són les pel·licules. En aquest espectacle i en la gravació que presentem, hi col·laboren la cantant Kathy Autrey i els ballarins de claqué Guillem Alonso i Roser Font. Aquesta és la selecció de temes que inclou aquesta gravació: |
(Textos recitats i Música)
Cantata en JAZZ "He Mirat Aquesta Terra" Espectacle sobre poemes de Salvador Espriu i música d'en Ricard Gili . Interpretada per La Locomotora Negra amb la Coral St. Jordi i la col·laboració de la soprano Paula Nogueira, el tenor Mú, i la actriu Carme Sansa . Director d'escena, Quim Lecina. Estrenada el març de 2009 a Arenys de Mar, la Sinera del Poeta. Representada al Palau de la Música dins del Festival del Mil·leni i als Jardins de Cap Roig a Calella de Palafrugell en el Festival de la Costa Brava del 2009. |
Documental sobre l'obra, realitzat per Black Train Films
|
